Dolorosamente actual.

Album: El meu amic el mar
Autor:  el cantautor catalán Lluís Llach
Año: 1978

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Ez da hau, lagunok (Lluís Llach, 1978)

Ez zen hau, lagunok, ez zen hau
guk irrikatu genuena,
ezta lore haiek guztiak
hala hiltzeko zergatia
ez da hau, lagunok, ez da hau.

Ez da hau, lagunok, ez da hau,
bakezko hitzak kartzelekin
gure eskubideekin tratuan
merke salduz eraiki duten
lege itxurako espetxe hau.

Ez da hau, lagunok, ez da hau;
itxaron egin beharko ei da
itxarongo dugu, bai, baina
ez gaituzte inoiz geldituko
ez eta isilduko: ez da hau.

Itzultzailea: Jokin de Pedro

COMPAÑEROS, NO ES ESTO

No es esto compañeros, no es esto
por lo que murieron tantas flores,
por lo que lloramos tantos anhelos.
Quizás debamos ser valientes de nuevo
y decir no, amigos, no es esto.

No es esto compañeros, no es esto,
ni palabras de paz con barrotes
ni el comercio que se hace con nuestros derechos,
derechos que son, que no hacen ni deshacen
nuevos barrotes bajo forma de leyes.

No es esto, compañeros, no es esto;
nos dirán que hace falta esperar.
Y esperamos, bien es cierto que esperamos.
Es la espera de los que no nos detendremos
hasta que no sea preciso decir, no es esto.